dissabte, 12 de desembre de 2015

Conclusions

Potser hauríem de començar fent una confessió -o si en traiem el reconeixement de cap culpa- un necessari aclariment, i evitar així tota especulació esverada pel que fa a l’origen del llibret que, si els nostres estimats editors han tingut a bé dur la seva feina a bona fi, deveu tenir ara mateix entre les mans. Es tracta d’un cas de parasitisme, diguéssim, “de llibre”. De llibre com se solen qualificar aquells casos evidents o paradigmàtics, i de llibre també en tant que són els llibres de, i potser en un sentit una mica més ampli la mateixa editorial Males Herbes tota, els qui han estat, al llarg dels vuit mesos i escaig preceptius per tot embaràs, les principals víctimes -o si ens n’exculpem altre cop- els hostes preferits per fornir-nos dels materials amb què hem pogut bastir les pàgines que vénen a continuació.

O potser no, i hauria de començar amb una explicació detallada de les idees esbojarrades que, imprudents, hem acaronat amb els companys lletra-ferits sobre fer de la literatura -o si en traiem el reconeixement de cap transcendència- de la simple pràctica de l’escriptura, un art -o si en traiem el reconeixement de cap mèrit superior- un passatemps, d’aquells que ocorren en temps real, que neixen metre es fan sense cap intencionalitat concreta més enllà de ser presenciats, escoltats o visionats, seguint-ne la seqüència que ve marcada per l’esdevenir dels seus continguts; i que es gaudeixen molt millor, si pot ser, col·lectivament.

Sigui com sigui, el que sí que us diré és que les notes que us disposeu a llegir han estat escrites havent assistit personalment a les respectives presentacions dels llibres, que els esborranys han estat comentats amb els lloats Autors i s’hi han fet les modificacions sempre enriquidores que d’aquestes interaccions n’han derivat -alguns d’ells són bons amics des de fa temps, i d’altres els hem anat coneixent mentre en xuclàvem, amb el mateix deler, les substàncies necessàries per adobar aquest hortet- i que, com s’explicita més d’un cop, també s’hi ha notat la presència de revistes digitals, blogers i, en la mesura del que humanament és suportable, el guirigall sovint eixordidor de les xarxes socials.

De fet, les mans que m’escriuen no havien gosat mai abans enfeinar-se en res de semblant, i és ben segur que notareu com, a mesura que anem progressant, fem més bona lletra -cosa, d’altra banda, d’allò més natural. Així doncs, potser les primeres notes encara respirin l’aire del qui escriu per si mateix, però ja ben aviat les intervencions dels lloats Autors -tant pels seus comentaris engrescadors, com per les seves impagables precisions estilístiques, recomanacions lèxiques i fins i tot correccions ortogràfiques (microsoft, apple, que em sentiu ?)- han ajudat potser a arrodonir el to i controlar-ne millor el ritme. Un cop més, Literatura en directe, però ara en un sentit morfogènic.

Un cas especial és el que ha passat amb les notes de La visita, doncs, tal com s’explica, vàrem poder, diguem-ne, confrontar-les amb un text critic extraordinari que, si el seu Autor en donés permís (1), faria un apèndix fabulós per afegir al nostre petit volum; doncs comparar-ne la seva clarividència, solidesa i sobrietat amb els nostres garbuixos guerxos i embolicats, ens posaria, per dir-ho així, al nostre lloc -cosa que trobem sempre tan necessària per tal d’allunyar tota possible acusació de pedanteria, estultícia o supèrbia.

¿Com podríem dir-ne del principi antròpic aplicat als llibres? ¿el principi bíblic? Doncs aleshores seria el principi bíblic el que ens explicaria com la coincidència d’unes mans ocioses amb un aplec d’Autors tant excel·lents i l’activitat tan lloable d’una editorial emergent, s’expliquen -i no al contrari- per l’existència, precisament, d’aquestes notes.

Així doncs, Sidro, tu en la teva línia: en un paràgraf demanes ser exculpat de pedanteria, i en el següent justifiques l’existència de l’Univers només pel fet que et dóna, precisament a tu, l'oportunitat d’atabalar-nos. O sigui que, si et plau, fes les teves conclusions, si és que en tens, i deixa’ns als altres continuar tranquils amb la lectura.

Per tant, i en conclusió, diré senzillament que, si esteu llegint això ara mateix és perquè hem estat ascendits de la sospitosa categoria de paràsits a la molt més prestigiosa d’endosimbionts.

Que vagi de gust.


(1) ... el va donar i trobareu el text de referència a l’apèndix

Cap comentari:

Publica un comentari